2 a la mussara
La Rara
Sinopsi
A les muntanyes de Prades, a uns mil metres d’altitud, continua despoblat des de fa més de
cinquanta anys La Mussara. En un replà, uns vestigis d’una antiga central elèctrica, disfuncional, s’escampen aleatòriament a l’espera eterna del seu desmantellament total. Una veu irromp un silenci que semblava acumular-se, com a mínim, des de feia un parell de dies.
Informació pràctica
Fitxa artística
Autoria, direcció i interpretació: Eduard Paredes Úbeda i Oriol Ruiz Coll
Escenografia: Eduard Paredes Úbeda i Oriol Ruiz Coll
Il·luminació i vestuari: Gina Moliné Vallès
Espai sonor: Jan Cabarrocas Fernández
Moviment: Patrícia Hastewell Puig
Tècnica de funcions: Núria Dalmau Claret
Agraïments: Magda Puyo
Documentació
Sembla que estan esperant alguna cosa, però què, qui? Desconeguts, germans, amants, amics, enemics, tot val per qualificar l’Aniol i al Gerard, com a reminiscències catalanes del Vladímir i l’Estragó de Tot esperant Godot de Samuel Beckett. L’Eduard Paredes i l’Oriol Ruiz Coll conversen deliciosament amb la referència, apostant amb molta intel·ligència per un teatre de l’absurd, on tot resideix en el moviment dels cossos i dels mots que intenten ajuntar-se, però que “sempre acabe[n] barallats”